Música
Unitat 2
La música al Renaixement
Objectius :
1.
Conèixer
les característiques musicals de l’època
2.
Saber
relacionar les característiques generals de l’època amb la música que es feia.
3.
Conèixer
els orígens de l’òpera: per què va sorgir, característiques del gènere, com va
extendre’s per Europa.
4.
Realitzar
un treball en equip tot creant una òpera amb totes les seves característiques.
5.
Apreciar
el gènere operístic com a una representació de l’Art total.
La cultura surt cap al exterior i tenim un
tipus de societat més oberta i això influeix en tot l’art: arquitectura,
pintura...
En la música no són
seguides ni monòtones, són més elaborades i diferents però sense arribar a que
hi haguí moltes notes, no carregades. Sempre podem distingir la melodia i un
acompanyament de fons, no la tapa, lo principal és la melodia.
La òpera
És un gènere musical que sorgeix al Renaixement.
L’anomenem art total o art d’arts, perquè és un art que té molts arts, entre
ells, la música(cant i instruments), arts escèniques, literatura (guió=
libreto), art visual (decorats, atrezzo, il·luminació...), (maquillatge,
vestuari...)
Al 1596 va ser la primera
òpera que va aparèixer i que tenim constància però no tenim la partitura.
Ho sabem per alguna pintura, arquitectura (escultura: tallat en pedra >
acció de l’òpera)...
La primera òpera que tenim una part de la partitura i
el libreto (guió) és del compositor Monteverdi que és el compositor per
excel·lència de l’època.
Libreto: part escrita; feta per Iacopo Peri. Monteverdi posava música als Libretos del
Iacopo Peri.
L’òpera va sorgir a Itàlia. Els arguments de les
primeres obres eren sobre mitologia. La primera òpera es titulava “Orfeo
i Eurídice”.
Argument
eren una parella que sanaven a casar, mentres
ella passejava epl camp una serp la pica, amb el seu verí la mata, llavors
Orfeo la va a buscar a l’infern i la vol treure d’allà i es troba unes feres i
per poder entra els hi toca la lira, elles es conmouen tant que el deixen
entrar a l’infern, arriba a Hades i li diu que deixi treure la seva promesa, el
Déu li fa passar un seguit de proves per aconseguir-la, però per emportarsela
no la pot mirar, ja que si es gira es transformara en una estàtua de sal,
finalment ell necessita mirar-la i es gira, de manera que ella es transforma en
una estàtua de sal.
Tipus
Itàlia
-
Òpera
seria
Es caracteritza perquè sempre parla d’herois
mitològics. Primer es crea el libreto i després se li afegeix música. Es una
historia molt llarga, pomposa, carregada, difícil, molt detallat, moltes
històries.
o
Recitatiu
(algú que canta sense variar molt la tonalitat) acompanyat d’un baix i un clave
(piano que no pot fer dinàmica > forts i fluixos, crescendo i minuend sempre
toca amb el mateix volum)
o
Aria
“da capo” (ABA > un tema després un altre i tornem a repetir el del
principi) solista que canta amb el seu màxim resplendor i mostra la seva
història i els seus sentiments, un ventall molt gran de notes.
o
Trossos
corals (pocs)
Orquestra: cordes, oboès, flautes, trompes, fagot,
clave. El director normalment era el compositor i dirigia des de el clave que
sempre estava sonant.
-
Òpera
Buffa
Era una comèdia que representava històries de la vida quotidiana.
Hi havia personatges, sempre, amb característiques bàsiques que els definien
(poruc, sobrat, valent...)
França
-
Òpera
ballet
Els francesos van afegir a la òpera seria, un ballet.
Paris es on va sorgir i desprès es va estendre per tota França. Tenia una temàtica
exòtica(historia que succeïen a altres països com Nord d’Africà i d’Orient).
També es van inventar una entrada amb música abans de
entrar els personatges, se la van inventar perquè el públic es quedes en
silenci. Primer era lenta i desprès s’accelerava.
Tenien un efecte pictòric dels decorats.
Jean Baptista Llully era un compositor que va exportar
la òpera a França i que va composar totes les òperes franceses.
Alemanya
-
Òpera
d’alemaya
1627 primera òpera i en alemany > Enehas de Heinrich
Shütz
Feien les òperes quan algú de la noblesa es casava: príncep,
celebracions cortesanes.
En la òpera sempre havia de sortir la boda dels que es
casaven.
Van millorar molt la tramoia i els efectes espacials.
Eren molt especials els decorats.
Anglaterra
-
Òpera
a Anglaterra
Estaven en
guerra civil i tot lo cultural es va tallar, fins que no van restaurar tot el
país de la guerra no van deixar de prohibir els espectacles.
Al 1660 van importar-la d’Itàlia i es van començar a
fer espectacles, era austera i curta. HI havia poc personatges, només hi havia
instruments de corda.
Henry Purcell era el principal compositor i la seva
òpera més important va ser Dido i Eneas.
Fins al segle XVIII no va arribar l’òpera seria.
Música
Unitat
extra
Audacity : programa de modificació del so
L’Audacity és un
programa de modificació del so. Estèreo es que sentim la música per les dues
orelles, es transmet per 2 canals (L/R) i a l’audacity surten dos barres l’esquerre
o L i a sota la dreta o R .
Mono només era un
canal per on sortia la música.
El programa
tradueix el que sentim en ones sonores, les veien dibuixades i son ones
sinusoïdals (ones que pugen i baixen que si les partim son simètriques –
garanteixen que el so no està distorsionat)
La lupa és una aplicació (botó) que ens permet seleccionar trossos de
cançó.
Si tenim el botó de pausa posat no podem fer modificacions.
Característiques del so:
-
Intensitat à són els matisos
fort o fluix (f, p, mp...)
-
Timbre à allò que fa que reconeguem una veu o instrument són els
tipus de veus, cada instrument o persona te una veu diferent, això és únic i ho
pots diferenciar .
-
Altura
àsón les melodies agudes o greus.
-
Durada
à són els ritmes llargs o curts.
Característiques del so aplicades a l’audacity:
Intensitat: amplificar, fàding inici de piano a forte (<) i fàding
final de forte a piano (>).
Timbre: eco i repeticions
Altura: Canvi de to
Durada: canvi de ritme, de velocitat.
Explicació efectes de l’audacity
Amplifica
à
amplifica o redueix el volum de la cançó (dB)
Amplificació
dels baixos à
Si col·loquen la freqüència (Hz) i l’accentuació (dB) al màxim, la veu i els
instruments de fons es distorsiona
Anivellador
à canvia
el volum a més alt i fort
Auto
duck à
Canvia
el temps à canvia
la velocitat de la cançó, augmentant o disminuint, però es manté la mateixa
altura
Canvia
el to à canvi
al veu a més greu o a més aguda
Canvia
la velocitat à canvia
la velocitat. Si va lent és greu i si va ràpida és aguda
Compressor
à aquest
efecte s’utilitza quan es fa una gravació amb el micròfon i hi ha sorolls de
fons. Serveix per netejar aquests sorolls
Eco
à
s’introdueix per repetir les parts de la cançó seleccionades cada vegada més
suau
Desplaçament
de l’escala de temps/escala de to à
Eiminació
de sorolls “click”... à
elimina certs sorolls
Equalització
à ens
pot situar en certs ambients
Fossa
obertura à
augmenta progressivament el volum de la cançó
Fossa
de tancament à
redueix el volum de la cançó progressivament
Inverteixà
volteja verticalment l’ona de so, invertint la seva fase
Línia
d’ordres de nyquist à
Marxa
enrere à
canvia el sentit de la cançó. Es sol utilitzar quan la cançó és només
instrumental
Normalitza
à
transforma la cançó amb pics i entonació, a una de més pobre sense distorsions
Phraser
à
Repara à es fa
servir per arreglar fraccions de segon que estan espatllades
Repeteixà
repetició de la part seleccionada tantes vegades com es desitgi
Treu
soroll à es
treu el soroll de fons que hi ha en la gravació
Trunca
el silenci à
canvia la quantitat de silenci
Wah wah
à li
dona un toc diferent a la cançó, com si l’instrument participant fos un baix
Cross
fade in à
augmenta progressivament el volum de la cançó
Cross
fade out à redueix el volum de la cançó progressivament
Delay à
redueix la melodia i la veu de la cançó
Gverb à és una
mena de eco
Hard
limiter à canvia
el volum de la cançó
High
pass filter à baixa
el volum de la cançó
Low
pass filter à
redueix el volum de l cançó
Notch
filter à rebaixa la melodia
SC4 à
augmenta el volum i distorsiona la veu
Tremolo
à la veu del cantant tremola
Vocal
remover (for center-panned vocals) à
treu les vocals
Vocoder
à canvi
la veu al intèrpret, fent-la més robòtica
En el sistema americà les notes no són iguals que
les nostres:
La si do re mi fa sol
A B C D E F G
#: sostingut
b: bemoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario